El passat 4 d’abril el Govern va aprovar un avantprojecte de la Llei Orgànica de Poder Judicial que en cas de consolidar-se i entrar en vigor, suposarà una profunda modificació de l’Administració de Justícia, causant previsiblement un impacte en tots els operadors jurídics, tant justiciables com professionals del dret en les seves diferents vessants (jutges, lletrats, secretaris judicials etc…).

A continuació i de forma esquemàtica procedim a resumir les principals novetats que suposa aquesta reforma en els aspectes més rellevants de l’ordre civil:

1- Nova organització profunda dels Tribunals

Sorgeixen els anomenats Tribunals Provincials d’Instància, que substituiran els antics Jutjats de Primera Instància.

Aquests tribunals estaran formats per unitats judicials (jutges unipersonals), o seccions col·legiades. Les seccions coneixeran dels assumptes que per la seva transcendència hagin de ser atribuïts a un col·legi d’ almenys tres jutges.

Desapareixen els Jutges de Pau i els secretaris judicials passen a denominar lletrats de l’Administració de Justícia.

2- Ampliació significativa de les funcions dels Tribunals Superiors de Justícia

Aquests tribunals passen a conèixer els recursos d’apel·lació (actuació que anteriorment duien a terme les Audiències Provincials).

3- Caràcter vinculant de la Jurisprudència del Tribunal Suprem

En nom a augmentar la seguretat jurídica, es preveu que el ple del Tribunal Suprem pugui cada tres mesos decidir quina de la seva jurisprudència té caràcter vinculant.

L’escollida sortirà publicada al BOE.

4- El mes d’agost és declarat hàbil

5- Qüestió Jurisprudencial prèvia

Podrà ser sotmesa per les unitats judicials o les seccions judicials, davant el Tribunal Suprem. Això de cara a aclarir jurisprudència contradictòria de l’Alt Tribunal i/o contradicció amb doctrina del Tribunal Constitucional i/o quan s’estimi que la jurisprudència del Suprem és susceptible de produir situacions d’injustícia manifesta.